“SET PUNTS EN DEFENSA DE LA VALL DE CAN MASDEU”
…explicats més a fons
1-Mantenir l’autogestió comunitària dels projectes actualment en marxa, determinats per l’ús dels qui hi participen i/o hi viuen.
2-No a la privatització total o parcial de la vall.
3-Que hi hagi un procés realment participatiu a l’hora de definir qualsevol nou projecte o transformació a la vall.
4-Mantenir el caràcter agrícola i forestal actual. No es tracta de pujar la ciutat a la muntanya, sinó de baixar la muntanya a la ciutat.
5-Canviar la qualificació de la vall com a zona d’equipaments (7A) a qualificació agrícola i forestal.
6-Retirada de la demanda civil interposada per l’Hospìtal de Sant Pau contra Can Masdeu
7-Fem nostres les demandes de la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola:
1. Moratòria urbanística
2. Canviar la classificació del sòl del PGM
3. Aturar els projectes viaris previstos al Pla d’Infraestructures de Catalunya 2006-2026
4. Ampliar els límits del parc i del PEIN
5. Crear la figura d’espais associats al Parc de Collserola
6. Eliminar les activitats extractives
7. Preservar les rieres i el seu entorn
PROPOSTA DE GESTIÓ INTEGRAL DE LA VALL
La vall de Can Masdeu és un conjunt de boscs, rieres, camps de conreu, basses, torres d’alta tensió, camins, pistes de terra i edificacions que ocupen un total de 35 hectàrees de sol qualificat com a ‘equipaments’, dins els límits del Parc de Collserola i propietat de l’Hospital de Sant Pau.
Tanmateix, la propietat d’ús real i legítima l’estan exercint els que utilitzen la vall com a espai natural per l’oci, sigui a peu o sigui en bici, i sobretot els que viuen o participen a la xarxa de col·lectius que des de l’any 2001 n’ha recuperat l’ús agrícola i social. Es a dir, els Horts Comunitaris, la Comunitat, el projecte d’Educació Agroecològica, el Punt de Interacció de Collserola (PIC), la Oficina Rurbana i els Grups d’autoaprenentatge col.lectiu (GAC’s).
El treball realitzat per aquesta xarxa mobilitza centenars de persones, en diferents nivells d’implicació, al voltant de la terra i l’aigua com a elements centrals d’una nova cultura rurbana, popular i desmercantilitzada. En aquest món pots fer un taller de dansa, aprendre a conrear la terra, prendre una infusió de plantes autòctones o trobar un llibre molt especial. Un petit món obert al món, i amb ganes de canviar-lo.
Per això parlem de gestió pública… que per nosaltres vol dir autogestió comunitària i agroecològica. I per això, i molt més, creiem que ens hem guanyat el dret de definir les característiques de l’espai que habitem i estimem. Passem doncs a reivindicar la vall per trossos:
Vivenda-PIC-Educació Agroecologica-Oficina Rurbana-GAC’s
El PIC es una finestra oberta cap a formes de vida alternatives i un espai de denuncia de les agressions que mosseguen la serra de Collserola.
El projecte d’Educació Agroecològica es un hort-laboratori on nens i joves aprenen a interaccionar de forma harmònica i comunitaria amb els cicles de l’aigua, la terra i l’energia, tot entenent la insostenibilitat del model agroalimentari actual.
La Oficina Rurbana es un espai on trobar i compartir eines (llibres, revistes, mapes llavors, contactes) per sortir de la precarietat encimentada organitzant alternatives agroecològiques.
Els GAC’s son grups de gent que s’ajunta per aprendre. Hi ha diferents nivells d’experiència, però no hi ha professors, sinó autogestió compartida.
La vivenda es l’espai vertebrador d’aquests projectes i dona sostre a desenes de joves en aquesta ciutat d’habitatge inassequible. A la vivenda sortim del model de família nuclear i hipoteca eterna per reinventar els afectes, la presa de decisions o la economia domèstica.
I volem:
1-Mantenir l’autogestió comunitària dels projectes actualment en marxa, determinats per l’ús dels qui hi participen i/o hi viuen.
Hospital de Sant Llatzer
Els promotors politics i privats no semblen tenir pressa, pero l’escenari mes probable apunta a un repartiment salomònic: La MIA es quedaria amb l’Hospital de Sant Llatzer per fer un equipament –segurament privat i segurament de tipus hospitalari- i l’Ajuntament (no com a part de la MIA sino com a districte de Nou Barris), es quedaria amb l’antiga leproseria, amb la possibilitat de fer-hi un equipament.
I volem:
2-No a la privatització total o parcial de la vall.
3-Que hi hagi un procés realment participatiu a l’hora de definir qualsevol nou projecte o transformació a la vall.
Pista de terra
La pista va desde la carretera alta de Roquetes fins a la carretera del cementiri.
I volem:
Que continui sent de terra. Així s’ajuda a evitar la hiperfrequentació (un dels principals problemes del Parc de Collserola) i es manté la cadencia pausada i silenciosa de l’indret.
Una vall agroforestal: bosc, riera, maquia i Horts Comunitaris
La vall ha recuperat el típic paisatge mediterrani en mosaic (amb horts, bosc i cursos estacionals d’aigua) que va caracteritzar la serra, d’acord amb els seus tradicionals usos agroforestals. El seu relatiu aïllament i la recuperació de l’activitat agrícola i forestal fan de la vall un important refugi d’aus i micro i macro fauna associada, especialment al voltant de les rieres de Santa Eulàlia i Can Masdeu. També compta amb una densa cobertura vegetal conformada per interessants i diverses comunitats vegetals i herbàcies silvestres, entre les quals destaquen les de ribera i les plantes aromàtiques, i per un bosc de pins amb presència de roures, garrofers i til·lers… als que es sumen vells i joves fruiters.
La nostra defensa dels ecosistemes de la vall no busca la preservació immaculada de la vall com un museu enmig d’un mar d’asfalt, sinó la seva gestió agroforestal. Perquè així es mantingui, cal parar tot intent d’afegir ciment a la vall. Aixo vol dir tambe la gestió autoorganitzada del bosc i el sotabosc, si pot ser posant-nos d’acord amb els tècnics del Parc. Aquesta gestió disminueix el risc de incendis i aporta llenya pels projectes de la vall.
Els Horts Comunitaris son un punt de trobada veïnal i un espai social i un estil de vida saludable per a avis, joves i families. Aporten un augment notable del nombre de gent que ve a passejar i a gaudir de l’entorn, la transmissió intergeneracional de coneixements i habilitats, la popularització de l’agroecologia, la investigació en tècniques d’agricultura ecològica i permacultura, així com una experiència d’educació popular. Els Horts Comunitaris aporten a la vall la recuperació d’un antic i complex sistema de rec, i als seus membres una part de la dieta diària amb aliments frescos, ecològics i autoproduïts.
I volem:
1-Mantenir l’autogestió comunitària dels projectes actualment en marxa, determinats per l’ús dels qui hi participen i/o hi viuen.
2-No a la privatització total o parcial de la vall.
3-Que hi hagi un procés realment participatiu a l’hora de definir qualsevol nou projecte o transformació a la vall.
4-Mantenir el caràcter agrícola i forestal actual. No es tracta de pujar la ciutat a la muntanya, sinó de baixar la muntanya a la ciutat.
5-Canviar la qualificació de la vall com a zona d’equipaments (7A) a qualificació agrícola i forestal.
Torres Alta Tensió
A Collserola –i especialment a la vall de Can Masdeu- existeix un entramat de línies d’alta tensió que genera: un gran impacte a l’ecositema (un soroll constant de 50 db i la mort d’ocellselectrocutats en impactar contra el cablejat) i un camp electromagnètic (CEM) responsable de l’alteració dels ritmes biòtics que regulen molts procesos vitals naturals l’exposició perllongada a aquesta contaminació provocamalaties a l’ésser humà: depressions , ansiseta, cefàlgies, migranyes greusin inclòstumors cerebrals i cancers, etc. També és una de les causes d’incendi forestal.
I volem:
Que Fecsa- Endesa i les administracions facin el següent:
-Desviar i soterrar les linees d’alta tensió utilitzant les vies de comunicació ja existents com ara a les autopistas que envolten la ciutat i mentrestant, posar distintius, visuals a les torres i cablejat aeri
- Potenciar un model energètic sostenible amb la utilització d’energies renovables 8 començant per l’enllumenat i equipaments públics) i la producció d’energia al seu lloc de consum
Bassa gran
Després d’haber rehabilitat autogestivament el sistema antic de rec (3 basses, 1 xarxa de sequies, 1 pou, 2 diposits i 1 mina d’aigua) segueix pendent i deteriorant-se la gran bassa propera a l’Hospital. Considerem que la recuperació d’aquesta bassa significaria: reforçar el sistema d’extinció d’incendis a la vessant seca de Collserola, garantir el subministrament d’aigua pels usos agrícoles recuperats, enriquir la biodiversitat animal i vegetal de la vall, crear un espai lúdic: una gran bassa per banyar-se i/o un lloc on seure i relaxar-se amb l’aigua.
I volem:
-Que es rehabiliti.