I això es pot fer marxant al camp, però també destruint la lògica de la ciutat des de dins. No es cap utopia bucòlica, si Matrix no ens confongues amb importacions massives i deserts coberts d’hivernacles sostinguts per un petroli cada cop més car, sabríem que en realitat és urgent plantar fruiters als parcs, reconvertir parkings en horts urbans, reduir dràsticament el consum energètic. Si l’agricultura urbana i periurbana es actualment capaç de satisfer el 85% de les necessitats alimentaries de les grans metròpolis xines, i si la majoria de productes que consumim son manifestament innecessaris, queda clar que podem fer-ho, que els obstacles son sobretot econòmics i polítics.

Però estem preparats? Un permacultor afirmava fa poc que “si l’anàlisi dels límits es correcte, aleshores una societat més sostenible estarà vertebrada per economies locals altament autosuficients, comerç escàs, poca industria pesada, sistemes cooperatius de gestió dels recursos... Això significa molt més que lliurar-se de l’economia capitalista. Significa desenvolupar una economia en la qual no hi hagi creixement, i per tant no hi hagi interès cobrar pels préstecs. Una economia en la que la major part dels intercanvis no siguin monetaris i molts bens siguin gratuïts per a la comunitat local. Una economia amb nivells d’atur del 80% (perquè la major part del treball no es farà per diner) i en la que els ‘impostos’ seran majoritàriament en forma d’aportacions de temps a la comunitat”.

Rehabitar camp i ciutat son tasques concretes que necessiten eines concretes

Actualment existeix una xarxa de masies, centres socials rurbans, bancs de llavors, pagesos combatius, horts urbans, cooperatives de consum, consumidors crítics, ongd’s i grups d’estudiants, unides totes per la necessitat d’establir noves relacions humanes i econòmiques. Posar-te en contacte amb aquests projectes és una bona manera de començar a planificar el salt. L’OFICINA RURBANA pretén posar en relació tots aquests contactes, totes aquestes informacions, totes aquestes receptes. Perquè els que ja hi som seguim establint sinergies, i per a que els que volen acostar-s’hi trobin idees pràctiques. L’adjectiu de l’Oficina es “rurbana” perquè el seu emplaçament físic (Can Masdeu) s’ubica entre lo rural i l’urbà, entre Barcelona i Collserola. Però sobretot perquè creiem que la paraula “rurbà” es una bona metàfora de la nova relació entre camp i ciutat que podria revifar el primer i redimir la segona.

<Anterior Siguiente>