Este texto pretende hacer un resumen de los descubrimentos, aprendizajes, motivaciones, proyecciones y dudas que durante este tiempo se han generado a raiz de esta experiencia. Es una mezcla de temas técnicos y políticos con el fin de lograr lo más ágilmente posible que tod@s l@s interesadas en el proyecto desde ahora consigan pronto un nivel semejante de conocimiento y implicación.

Motivaciones, politiqueos y posibilidades concretas:

Mayday, Mayday! La precariedad me come y ya estoy harto de comer mierda, sentirme solo y prostituirme por cuatro duros haciendo girar la rueda que aplasta nuestra vida. Desobediencia al capital sí, pero como? O sea como como?

A continuación un texto que se escribió hace un año para ponerle un marco a las motivaciones y proyecciones que nos han hecho currar hasta ahora:

Fes-t’ho-tú: fàbrica de cervesa i d’alternatives al treball assalariat.

Necessitats:

Si la felicitat és la satisfacció de totes les necessitats i la precarietat és no arribar a satisfer alguna d’elles…

Què són les necessitats? Els desitjos, somnis, il.lusions… son necessaris ? És lícit buscar la felicitat a base d’incrementar constantment el poder adquisitiu ? És saludable passar per tots els tubos que calgui per tal d’incrementar o mantenir el poder adquisitiu? És necessari que la publicitat defineixi les necessitats i el mercat laboral dicti les formes de satisfer-les ? És possible ser feliç sense ni un duro? És possible tenir pocs diners sense ser precari ? És possible sortir de la precarietat material sense dependre d’un treball assalariat o d’una subvenció? I per què?

Renta Bàsica Autogestionària ? S.O.S fes-t’ho tú

Renta

Moneda de canvi, poder adquisitiu que una cèl.lula d’aquesta societat ingresa de forma habitual.

Bàsica

Ajustada a les necessitats elementals. L’exercici de reflexió, priorització i ajust sobre les necessitats pot dependre plenament de cadascú si també en depèn la font d’ingressos o pot dependre també d’un organisme administratiu amb els seus criteris si es tracta de demanar una ajuda institucional o dels convenis col.lectius signats amb la patronal si es tracta d’una contractació laboral.

Autogestionària

Ideada, apresa, decidida, planificada i executada per a i desde la base de la societat, en format de individualitat, col.lectiu, cooperativa o comunitat, evitant o combatint les relacions jerarquitzades tan internes com externes al grup.

La renta bàsica autogestionària és una idea-praxis que proporciona un nínxol ecològic en el que habitar dins d’aquest ecosistema social en el que una part inesquivable dels fluxos es dóna en diners. És una porta de sortida a la precarització i flexibilització de les nostres vides en mercats que se’ns escapen de les mans. És una porta d’entrada a un mercat de consumidors i productors controlable per les persones que s’hi interrelacionen:

• On les valoracions es dialoguin en termes d’esforços i necessitats en comptes d’imposar-se unilateralment amb criteris especulatius.
• On el suport mutu i l’intercanvi desinteressat de coneixements sigui l’ètica present en les relacions entre els membres de una unitat productiva i entre les diferents unitats productives del gremi, en substitució de la competitivitat.
• On cap propietari ni inversor visqui de plusvalues i on la jornada laboral la fixi cadascú en funció de les seves necessitats materials. Com menys necessitats materials més temps d’oci, un alicient per consumir menys…l’estil de vida que pot salvar el món!
• On les condicions de producció relatives a minimitzar l’impacte ecològic negatiu i millorar la qualitat del producte siguin controlables pels consumidors en relació directa amb la unitat productiva.
• On, en comptes de pagar impostos, una part important dels beneficis col.lectius es redistribueixi en projectes locals autogestionaris que necessitin un impuls econòmic, mitjançant un procés de decisió col.lectiu amb porta oberta a la participació dels involucrats en totes les fases de la unitat producció-distribució-consum.

S.O.S fes-t’ho tú pretèn ser una aplicació d’aquests principis. Pretèn ser una realitat que corrobori que aquesta alternativa econòmica a l’estat i al capitalisme no sols és possible sinó també factible desde nosaltres, aquí i ara.

Un cop hem vist la cara psicópata i insensata de l’organisme que controla i dirigeix el cotarro ens resta preguntar-nos: s’aveïnen temps de crisis o s’aveïnen temps de canvis profunds? La resposta la tenim nosaltres i el que siguem capaces de fer amb la consciència i els recursos que adquirim. Si estem fartes de naufragar una i altra vegada en el cercle viciós del consumisme compulsiu i la precarietat, per què no portar el motor al ralenti mentre despleguem la vela autogestionària que empeny el vent de la utopia?

Per això aquí i ara, no sols en somnis o en els núvols, pot néixer una S.O.S: Societat Oberta Sensamo, un espai de producció que no és propietat de ningú en particular sinó a disposició de tots els que hi vulguin o hi puguin cabre, una experiència econòmica on hi conviuen l’autoabastiment i l’autorenta, una col.lectivitat oberta, reflexiva i canviant que funciona amb una lògica autònoma.

Aquesta realitat tot just comença, li falta inercia, encara no resol la renta bàsica de ningú, però de moment ja sap fer cervesa i posa a disposició de tothom quatre secrets d’aquesta beguda tan difosa en el nostre dia a dia.

Fins aviat!