BAIXEM ENTRE TOTES COLLSEROLA A LA CIUTAT?
Arran de la convocatòria del concurs de projectes per “obrir 16 portes de Collserola”, el teixit veïnal de Nou Barris, juntament amb entitats ecologistes i tècnics de diferents disciplines, ha iniciat un procés participatiu per fer sentir la veu dels barris. Els i les sotasignants valorem positivament que hi hagi ganes de millorar la transició entre ciutat i muntanya, però denunciem alguns dels criteris continguts en la proposta de l’Ajuntament de Barcelona i proposem quins haurien de ser per nosaltres els punts bàsics de partida, tant per a les 5 portes del districte de Nou Barris com pel conjunt de la solana de Collserola.
Al mateix temps, informem de que hem presentat dos pre-projectes, un per a la “Porta de Canyelles” i un altre per a la“Porta de Guineueta”; en aquestes, comencem a recollir en més detall les nostres propostes, sent moltes d’elles reivindicacions històriques dels barris.
Denunciem:
Participació: les bases i la convocatòria del concurs s’han fet sense cap consulta prèvia als barris ni a les associacions que portem anys treballant per Collserola. De fet, no es preveu la seva participació fins la segona fase, però sense concretar com ni amb quina incidència. En quant als equips tècnics, es preveu pre-seleccionar-los en funció del seu currículum, no del seu projecte i, malgrat que es convida a formar equips multidisciplinars, està previst remunerar-los amb tan pocs diners que a la pràctica es privilegiarà la figura de l’arquitecte, en detriment dels altres perfils professionals.
Renaturalizar la ciutat: l’Ajuntament sembla haver fet seva la reivindicació històrica de “baixar Collserola a la ciutat”. Amb tot, quan s’estudien les bases del concurs amb més detall, sembla que en bona mesura es tracta de màrqueting verd buit de contingut i no realment compatible amb la condició, recentment estrenada, de Collserola com a Parc Natural: hi trobem propostes com crear aparcaments a tot el llarg de la vessant barcelonina de la serra o construir-hi nous vials, iniciatives que més aviat farien “pujar la ciutat a la serra”.
Equipaments: les bases esmenten la col∙locació d’equipaments al “límit entre ciutat i parc”. Vol dir això que es construirà dins o a tocar del Parc Natural i s’allunyaran els equipaments dels veïns?
Rendibilitat del projecte: l’execució d’aquests projectes suposarà una gran inversió per a la ciutat, una inversió difícil d’assumir en l’actual context de crisi estructural. Caldrà, doncs, rendibilitzar-la convertint Collserola en un parc temàtic amb instal∙lacions turístiques i/o equipaments privats? Propostes com la de construir un telefèric a la Porta de Canyelles semblen apuntar en aquesta preocupant direcció.
Proposem:
Participació real: realització de tallers oberts on escoltar les veus dels veïns i veïnes. Nosaltres ja hem començat, i després de les assemblees realitzades a Can Masdeu i l’Associació de Veïns de Canyelles, farem el primer taller participatiu el 3 de desembre a l’Ateneu Popular de Nou Barris.
Baixar Collserola a la ciutat: qualsevol intervenció als barris de muntanya de Barcelona haurà de fomentar un ús socioecològic dels espais naturals que conserva la serra, tan dins com fora del parc. Aquest ús ha de compatibilitzar:
● la preservació dels valors i recursos naturals (fauna, flora, fonts i corrents d’aigua, paisatge…)
● el gaudi popular de la serra a través del seu ús de lleure.
● la recuperació de les activitats primàries (hortofructicultura, silvicultura, apicultura…) en aquelles zones on tradicionalment s’hi han desenvolupat i és possible regenerar-les.
Al estar situada tan a prop d’una ciutat densament poblada, fer possible aquest ús multifuncional de l’espai implica evitar un ús massiu descontrolat de les valls, els boscos, les rieres, les hortes… Una manera d’aconseguir-ho és emplaçar els usos intrínsecament més intensius a les àrees on hi ha menys valors naturals a preservar o ja integrades en l’entramat urbà (parcs urbans, solars en desús, etc…). Al mateix temps, cal apostar per les zones d’horta, la gestió sostenible del bosc, la senyalització de camins o delimitació d’àrees de descans.
Equipaments als barris: els equipaments han d’estar a la ciutat, a prop dels veïns, no enfilats a la serra. Els veïns han insistit sempre en que cal instal∙lar els equipaments tan a prop com sigui possible dels centres neuràlgics dels barris per tal de facilitar al màxim l’accés i el seu impacte dinamitzador de l’àmbit sociocultural. Només tindrà sentit ubicar a la serra equipaments en edificis ja existents, i només per a usos coherents amb la seva condició de Parc Natural.
Mobilitat: apostar pel transport públic (noves línies, més freqüència, serveis de llançadora) tindria el triple benefici de
a) minimitzar l’ús del vehicle privat
b) contenir l’hiperfreqüentació
c) prioritzar l’accés veïnal de proximitat.
Gestió veïnal: cal superar els enfocaments més faraònics i constructius, prioritzant petites intervencions i formes de gestió popular, enfocament que també és coherent amb els temps de vaques magres que vivim. Creiem que, a Nou Barris, qualsevol pla ha d’entroncar amb l’experiència històrica del districte, conegut tant per la seva gestió comunitària d’equipaments públics com per l’accés i ús respectuós de la serra per part dels seus veïns. En aquest sentit, poden resultar inspiradors exemples com l’autogestió agroecològica de la Vall de Can Masdeu o la gestió veïnal de la Font de Santa Eulàlia, espais d’ús públic, sense cost per a les administracions, i on es fa realitat la vocació multifuncional de la serra, en benefici del bé comú.
Soterrar les línies d’alta i mitja tensió: aquestes línies provoquen incendis forestals i passen molt a prop d’algunes cases, de manera que afecten a nivell electromagnètic als seus habitants, a més d’impactar negativament en el paisatge i els ocells. Per això fa dècades que el veïnat demana el seu soterrament i/o desviació. Per les mateixes raons, també diem no al pas de la MAT (Linea de Molt Alta Tensió) per Collserola: ni aquí, ni enlloc.
Nou Barris, 30 d’octubre de 2011.
Signants:
ASSOCIACIONS
Coordinadora d’entitats i AAVV de Nou Barris
Coordinadora Cultural de Nou Barris
Nou Barris Acull
Assemblea Indignats de Nou Barris
AAVV Roquetes
AAVV Canyelles
AAVV Porta
AAVV Ciutat Meridiana
AAVV Can Peguera
AAVV Prosperitat
Assemblea de la Vall de Can Masdeu
Assemblea dels Horts Comunitaris de Nou Barris
Associació mediambiental GRODEMA
Centre d’Esplai Guineueta
Casal de Joves Guineueta
La Masia de la Guineueta, associació de lleure
Arxiu Històric de Roquetes
Cooperativa de consumidors Userda9 de Nou Barris
Gestora del Casal de Barri La Prosperitat
Associació La Prosperitat Cultura en Acció 2
Ateneu Popular 9B
Radio RSK
Trobada Alternativa de Nou Barris
Kasal de Joves de Roquetes
FAVB (Federació d’AAVV de Barcelona)
Plataforma Cívica en Defensa de Collserola
Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament
Societat Catalana d’Educació Ambiental
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Ecologistes en Acció Catalunya
Arquitectes sense Fronteres
Enginyers sense Fronteres
Veterinaris sense Fronteres
CEPA (Centre d’Estudis i Projectes Alternatius)
Xarxa Catalana de Graners
La Repera
Ecologistes en Acció Barcelona
Barnamil, associació d’educació i participació ambiental
Col.lectiu Agudells
CGT Parcs i Jardins
Marxa Mundial de Dones
Barcelona en transició
Associació Ravalnet
Sant Martí-La Verneda en Transició
Cooperativa de consumidors Girasol de Sant Martí
Cooperativa de consumidors La Segrera
Cooperativa de consumidors La Aixada
Les Refardes, llavors ecològiques
Associació Entrepobles
Ateneu Rosa de Foc
Associació per a la Conservació de La Piella
RAI (Recursos d’Animació Intercultural)
GAE (Grup d’Agroecologia de la ESAB)
EDPAC (Educació per l’acció crítica)
Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac
Revolta Global – Esquerra Anticapitalista
CUP Barcelona
Valldures. Grup de consum ecològic
Xicòria, productors agroecològics
ADV Gent del Camp
Assemblea per a la Comunicació Social (ACS)
TÈCNICS
Espai Social i de Formació d’Arquitectura (ETSAB)
La Col, col.lectiu d’arquitectes
Raons Públiques, projecte de participació ciutadana en el disseny de l’espai públic
Perivalon, iniciatives ambientals
Gest Cívic, cooperativa de serveis d’energia, habitatge i territori
Agro 90, consultoria d’enginyeria i medi ambient
BaM, Associació Bioarquitectura Mediterrània
Alex Casademunt. Professor de Ciència Política (UAB) i president del CST
(Centre per a la Sostenibilitat Territorial)
Ramón Colom, director programa Millennium i professor Ciències de la Comunicació (URLL)
Enric Tello Aragay, catedràtic d’Història Econòmica (UB)
Raimundo Viejo, professor de Teoria Política (UPF)
Pilar Folgueiras Bartomeu, Investigadora-Docent en participació ciutadana (UB)
Robert González, professor de sociologia (UAB)
Claudio Cattaneo, professor d’economia ecològica (Universitat Carlo C.) i investigador (UAB)
Dr. Christos Zografos, investigador (ICTA-UAB) i coordinador del projecte CLICO de la UE
Federico Demaria, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (UAB)
Pere Ariza, ambientòleg i investigador (ICTA-UAB)
Rosa Binimelis, doctora en Ciències Ambientals i economia ecològica (UAB)
Margherita Galante, Disseny i Gestió mediambiental (Università La Sapienza)
i beca FPU sobre l’efecte dels incendis forestals en els rius mediterranis
Pablo Rodríguez, ambientòleg (UAM) màster en Ecologia (UB) i doctorat amb beca-contracte FPU (UB)
Ariadna Pomar, Màster de Participació i Polítiques Locals i llicenciada en ciències ambientals (UAB)
Xavier Cipriano, enginyer especialitzat en energies renovables (CIMNE, UPC)
Maria Josep Lázaro Castro, arquitecte i urbanista (ETSAB)
Rafael Balanzo, Arquitecte
Nuria Colomé i Montull, arquitecta i urbanista (ETSAB)
Elisenda Rifé Escudero, arquitecta i urbanista (ETSAB)
Diego Carrillo Mesa, arquitecte (ETSAB)
Silvia Grünig Iribarren, arquitecta
M.Soledad Corradi Abilar, arquitecta
Raúl Robert Eleas, enginyer industrial, màster en energies renovables i eficiència energètica
Maria José Massaguer Penalva, doctora en dret administratiu i penal (UB)
Sebastià Ledesma, sociòleg i economista (Université Catholique de Louvain)
David Fernandez, periodista, membre de la cooperativa financera COOP57